Sí… ja he tornat. Això vol dir que el disc està acabat... Bé... Podíem dir que sí, que ho està, però encara no del tot. Falta el mastering.
Ha estat una setmana increïble: una feinada tremenda però alhora m’ho he passat tan bé...! Ha estat un treball mental molt intens però ha valgut la pena. Des de les 8 del matí del dilluns 14 fins al diumenge 20 que vaig arribar a casa a la 1 de la matinada he estat només dedicat a la mescla del disc. Feiem jornades de 14 hores de feina.
Sí... jo diria que ha quedat bé. Com sempre, ara a casa escoltant-lo, veig coses que es podrien millorar, d’altres que em sorprenen i altres coses que em permeten afirmar que estic molt orgullós de mi mateix. És així:
Aquest disc és meu, jo sóc el màxim responsable i jo sóc l’artífex de tot plegat. M’omple molt. Jo he composat les cançons i la seva lletra i he fet mans i mànigues perquè més de 60 persones intervinguin directament en aquest disc. No exagero, les he contades una a una. Ha estat una experiència genial.
Gràcies! No me’n cansaré de donar-les.
Ara... un cop estigui el mastering només faltarà saber si algú s’interessa per mi... esperem que tot aquest esforç mental, físic i econòmic hagi valgut la pena. Aquesta incertesa se’m menja.
Només queda una setmana i ja tindré el disc acabat.
D’aquí unes hores marxo cap al Vendrell a l’estudi La CasaMurada Recording Studio a mesclar el disc. Això vol dir que ja acabem. Que posem punt i final a la primera etapa d’aquesta aventura que, en el fons, tot just comença.
Algunes cançons del disc les vaig començar a composar ja fa un any. Ha estat un any tan estrany... tan diferent...
Portàvem ja sis mesos assajant amb els músics i quedant amb en Jofre...
I des del 30 d’abril, quasi sense interrupcions, gravant el disc.
Estic nerviós, inquiet i un xic insegur. Tinc ganes d’acabar i alhora no perquè m’ho he passat tan bé! Ara... ha estat una feina dura i en alguns moments estressant. Hi ha molta responsabilitat en tot això...
De totes maneres, ara estaré una setmana fora, desaparegut. Espero tornar amb més forces que mai per encarar tot el que em vingui a sobre.
Altre cop, reiterar la meva gratitud a tots. Tothom qui em rodeja hi té alguna cosa a veure en aquest disc. Gràcies!
Això m’està costant suor i llàgrimes. Però estic content.
Des del 30 d’abril que ens hi hem posat. En aquesta segona tongada d’imatges podreu veure el següent: com gravem el quartet de corda, com gravem la banda de vent, com gravem les veus amb en Pere Espinosa i en Joan Masdeu i el mateix Jofre Bardagí i com canto alguna cançó.
No us ho podeu perdre! Espero que us agradi!
El passat 12 de juny em vaig presentar a un concurs de Monòlegs. El premi eren 300 euros i al jurat hi havia, entre d’altres, l’Aleix Rangel, el que fou el David (fill del Peris) al Cor de la Ciutat. Al acabar em va dir que va riure molt i que a més, havia après algunes coses. Caram tu!
La qüestió és que vaig guanyar. Es van presentar tan sols dos concursants més i, a més, a un d’ells el coneixia. Així que... vam decidir repartir-nos el premi.
M’ho vaig passar molt bé. Em va sortir un monòleg dels millors que recordo. La gent va riure molt i crec que vaig estar uns... no ho se 30 o 35 minuts parlant. Va ser molt divertit. Aquí teniu la foto oficial de com m’entreguen el premi.
PD 1: Sí... m’he tallat molt el cabell!
PD 2: La ferreteria maranges patrocinava el concurs
Doncs el divendres passat, un dels actors, en Salva, tenia un altre bolo. Davant la desesperació sobre què fer... anular la funció? Suspendre-la? Els companys em van proposar (després d’una insistència meva desmesurada rallant el límit) si volia fer jo el seu paper.
Vaig acceptar sense pensar-ho.
Divendres doncs, vaig fer de Miquel... i m’ho vaig passar molt bé. Algunes escenes no les vaig ni poder assajar... però me’n vaig escapar... com vaig poder.
La foto és d’un dels moments!
Notícies anteriors: